a) Busca informació sobre l’autora i l’època en que va viure.

Maria Mercè Marçal i Serra neix a Barcelona el 13 de novembre de 1952 i mor el 5 de juliol de 1998. Era poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora. Usa com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal.

b) Analitza el contingut:

.Indica el tema

La llibertat???

.Determina l’estructura

A-B-C-D-E-F. Això no és l’estructura. Estudia!!!!!!

- Resumeix la informació que conté cada estrofa

Primera estrofa: La dona només vol festa.??

Segona estrofa: L’home li diu que no pot ser, i ella diu que la deixi que vol els seus desigs.

Tercera estrofa: Diu el que vol fer

Quarta estrofa: Que li agradaria treballar quan ella vulgués i cobrar

Cinquena estrofa: Que necessiten diners, però l’idea de no treballar li agrada molt

Sisena estrofa: Que no poden estar junts sempreper culpa de la feina, i que si no treballés sempre podrien estar juntes el temps que ells volguessin.

-Assenyala el to i la intenció del poema

El to del poema es greu o seriós

L’intenció programàtica.

c) Analitza la forma:

– Indica la mesura dels versos i la rima

Els versos son de 10 i 11 síl·labes

Rima consonant.

- Determina el tipus de composició estròfica que forma

De 6 versos…???

d) Fes una valoració del poema utilitzant tota la informació que has recollit

El poema tracta d’una parella que passen poc temps juntos pel treball. La rima és assonant???? com quedem???? amb 10 i 11 síl•labes per estrofa i to seriós.

Es tractava de fer UN comentari, no de respondre preguntes per separat. Està fet de qualsevol manera i t’equivoques gairebé en tot. A més, és farcit de faltes, per tant no t’has preocupat gens ni mica de fer-ho bé. Tens un 2!!!!!!!!!!

te’n vas anar per sempre

i jo em vaig quedar en aquesta foscor,

somiant en tornar-te a veure.

I ara em llevo cada matí,

recordant la teva mirada,

pensant si tornaràs amb mi

per poder donarfer-te l’ última abraçada.

Tens un 8.

El que fa que normalment ens equivoquem a l’hora triar opcions o coses són la gent que ens envolta i no són com nosaltres. T’equivoques perquè més tard t’adones que no ho volies fer i fas una cosa malament o dolenta. Amb això dic que si mantenim les pròpies idees no ens penediríem mai de fer les coses com les fem.

Per exemple, tu penses que la droga és molt dolenta per a la salut i que només et perjudica, però si tens amics que diuen que prendre drogues és millor perquè  ho pases molt bé, llavors és l’hora de veure si mantens les teves idees o fas cas a l’altra gent, si no canvies d’opinió i saps que prendre drogues és dolent i no ho fas, vas per bon camí. Si fas cas de les opinións dels teus amics i prens drogues cauràs en una situació difícil de resoldre ja que et pots enganxar a prendre això i empitjoraria la teva vida.

També hi ha gent que opina que per fer campanes no passa res i tu penses que no pots fer campanes perquè sinó no aprendràs, però et pots veure afectat per aquesta gent i acostumar-te a fer campanes i anar empitjorant perquè no has sabut mantenir la teva idea.

Per acabar vull dir que els que de veritat arriben a ser feliços són els fan les seves pròpies idees si són bones.

Ad: 1,5

Chs: 1,25

Chr: 1,25

Corr: 0

Qual: 1,75

Total: 5,75

Ad: 1,5

Chs: 1,25

Chr: 1,25

Corr: 1,25

Qual: 1,75

Total: 7

Final: 6,4

Un famós ha perdut unes fotografies on surt amb la seva amant que ningú coneix i les ha trobat un periodista. El periodista ha agafat les fotos i les ha posat a les notícies i les ha vist la dona del famós. Això ha provocat que s’han enfadat i han estat malament durant un bon temps i ara el famós ha perdut la seva bona reputació entre la gent.

Jo crec que la gent hauria de deixar de fotre’s en la vida dels famosos perquè encara que ho siguin, també son persones com nosaltres.

Recorda de posar les entrades a la categoria corresponent!

Era un Dilluns d’estiu, feia dos mesos que esperava aquell dia amb ansietat perquè començaria a entrenar amb el meu nou equip, el Vilanova. Vaig dormir molt bé la nit abans i dinar bastant bé, esperava amb ganes que fos l’hora per anar-hi. Hem va trucar en Roman per saber l’hora de l’entreno, era a les set i ja eren les sis. Ma mare i jo vam sortir de Ribes a les 6, molt aviat, perquè en tenia moltes ganes. A les set entràrem tots al vestuari, jo només coneixia a l’Ivan i en Roman i estava una mica nerviós perquè no coneixia a ningú. Però tots hem van rebre molt bé i ja sabia que amb aquell equip disfrutaria molt i es com va ser més endavant. Començàrem a entrenar, primer vam fer el calentament per parelles, que estava amb el Roman i després un circuit amb pilota en què la jugada acabava en un centre. Hem tocà fer-ho i ho anava fent bastant bé, però a l’hora de centrar la pilota, se’m va anar fora de la gespa i vaig centrar en un lloc mullat i regiscà!!!. El meu entrenador va venir corrent perquè jo estava al terra cridant, jo no sentia dolor, però quan vaig veure el meu braç… L’entrenador hem treié fora del camp i ma mare hem portà a l’hospital, tenia el cúbit i el radi descolocats del tot, s’havien trencat totalment i hem!!!!!!!!!!!! van portar amb ambulància a l’hospital de Ribes i hem van operar. Estava molt preocupat, m’havien dit que en dos mesos no podria tornar a jugar a futbol i estava molt malament, hem sentia un desgraciat per començar en un nou equip i lesionar-me, pensarien que soc un dolent i també tenia por que l’entrenador no comptés amb mi. Fins que a la nit, em trucà i hem digué que no hem preocupés i que fes repós per quan estigui bé poder jugar. Va ser un mal començament al Vilanova, però amb el temps m’adonà que havia escollit molt bé jugant al Vilanova.

Era un Dilluns d’estiu, feia dos mesos que en Toni esperava aquell dia amb ansietat perquè començaria a entrenar amb el seu nou equip, el Vilanova. Va dormir molt bé la nit abans i va dinar bastant bé, esperava amb ganes que fos l’hora per anar a l’entreno. Li trucà en Roman per saber l’hora de l’entreno, era a les set i ja eren les sis. Sa mare i ell van sortir de Ribes a les 6, molt aviat, perquè en Toni en tenia moltes ganes. A les set entraren al vestuari, ell només coneixia a l’Ivan i en Roman i estava una mica nerviós perquè no coneixia a ningú. Però tots el reveren molt bé i ja sabia que amb aquell equip disfrutaria molt i es com va ser més endavant. Començaren a entrenar, primer va fer el calentament per parelles que estava amb el Roman i després un circuit amb pilota que la jugada acabava en un centre. Li tocà fer-ho i ho anava fent bastant bé, però a l’hora de centrar la pilota, se li anar fora de la gespa i va centrar en un lloc mullat i regiscà. El seu entrenador va venir corrent perquè estava al terra cridant, en Toni no sentia dolor, però quan va veure el seu braç, una mica més i es mareja. L’entrenador el treié fora del camp i sa mare el portà a l’hospital, tenia el cúbit i el radi descol·locats del tot, s’havien trencat totalment i el van portar amb ambulància a l’hospital de Ribes i l’operaren. Estava molt preocupat, l’havien dit que en dos mesos no podria tornar a jugar a futbol i estava molt malament, es sentia un desgraciat per començar en un nou equip i lesionar-se, pensarien que es un dolent es el que pensava i també tenia por que l’entrenador no comptés amb ell. Fins que a la nit, el trucà i el digué que no es preocupés i que fes repós per quan estigui bé poder jugar. Va ser un mal començament al Vilanova, però amb el temps s’adonà que havia escollit molt bé jugant al Vilanova.

El meu oncle es deia Amaro i s’havia mort pel cap baix vuit vegades abans de morir-se. N’era un especialista, de morir-se, i sempre ho feia amb molta dignitat.

Dic que va morir pel cap baix vuit vegades abans de morir perquè vuit vegades va estar a punt de morir.

Vui explicar una de les vegades que va estar a punt de morir. Va ser el 15 de març de 2006. Estàvem tota la família celebrant el seu aniversari a casa, tot anava molt bé fins que van trucar a la porta. Ens preguntàvem qui podria ser a aquelles hores perquè eren les onze de la nit. Va anar a obrir el meu oncle i es va sentir un tret. Vam anar ràpidament espantats i trobàrem el meu oncle a terra, l’havien disparat! Llavors la meva tieta trucà una ambulància ràpidament i van trigar molt poc. Només van anar a l’hospital am ell la meva mare i la meva tieta. Nosaltres intentàrem anar darrere d’aquella persona que el va disparar i el vam perdre de vista. Tots estàvem molt preocupats per ell i  trucàrem a la meva tieta, ens va explicar que l’havien disparat a prop del cor i que sinó l’arriben a operar, en 10 minuts podria haver mort però que ara estava fora de perill. Tots ens abraçàrem i el vam anar a veure.

Aquesta va ser la vegada que va estar a punt de morir més seriosa.

Ex. 13 pàg. 26 

Text 1. Just obrir la porta d’aquella cambra, un càlid formigueig m’envaí.

Vaig mirar al meu entorn i hem sentia agust como mai m’havia sentit en ma vida. Tot el que veia hem recordava a la felicitat que tens quan ets petit. Sentia una melodia  dolça, que m’omplia d’alegria i a la gent rient que em feia somriure. No volia marxar d’aquell lloc de cap de les maneres, no sé perquè, potser havia trobat el meu lloc per viure

Text 2. Just obrir la porta d’aquella cambra, l’aire fred em penetrà fins al moll del cos.

Tenia por, mai havia tingut por, aquell lloc era molt trist i hem trobava sol en aquella inquietud. Volia sortir d’aquell lloc per les cames no hem responien, hem sentia cada vegada més trist i no podia fer res. No podia ser, cada vegada plorava més per el simple motiu que estava sol en un lloc desagradable. Van passar les hores i jo continuava allà mort de fred.

A mi, també m’agradaria tenir el meu gos els caps de setmana perquè no treballo i puc estar amb ell i en Simon no treballa però no el vol de dilluns a divendres.

Portem així un mes, i de moment, el gos, el tinc jo, i el jutge no decideix res. Així que ho parlarem entre en Simon i jo a veure si ens posem d’acord.

Hem estat parlant molta estona i finalment hem arribat a un acord. Ell com no vol tindre’l de dilluns a divendres, el tindré jo, i el caps de setmana, un ell i un jo i cap problema.

No entenc com en Simon i jo ens hem pogut posar d’acord, però per fi, ja està solucionat.

121 paraules!!!!!!!!!!!!, per tant la nota serà la meitat d’una redacció perfecta, perquè no hi ha faltes.

Ad: 1

Chs:1

Chr:1

Corr:1

Qual: 1

Total:5

Final: 3,5